«L’ociositat és enemiga de l’ànima, i per això els germans s’han d’ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres també ben determinades en la lectura divina» (RB 48,1)
Ora et labora. El lema identificat amb la vida monàstica benedictina conjuga les dues gran activitats diàries de la monja benedictina: pregar i treballar. I així com el treball pot ser ben divers —sempre segons la realitat de cada casa i l’època (des de la gestió del càrrecs interns del monestir, a fer feines domèstiques de la casa, produir béns comerciables, realitzar servei externs…)—, la pregària també. Aquesta engloba des de la pregària comunitària a través de la celebració de l’Ofici Diví al llarg de les hores diàries (matines, laudes, tèrcia, sexta, nona i vespres) i de les diverses celebracions litúrgiques de durant l’any, fins a la pregària personal a través de la lectio divina.
Ora et labora. El lema identificat amb la vida monàstica benedictina conjuga les dues gran activitats diàries de la monja benedictina: pregar i treballar. I així com el treball pot ser ben divers —sempre segons la realitat de cada casa i l’època (des de la gestió del càrrecs interns del monestir, a fer feines domèstiques de la casa, produir béns comerciables, realitzar servei externs…)—, la pregària també. Aquesta engloba des de la pregària comunitària a través de la celebració de l’Ofici Diví al llarg de les hores diàries (matines, laudes, tèrcia, sexta, nona i vespres) i de les diverses celebracions litúrgiques de durant l’any, fins a la pregària personal a través de la lectio divina.
EL TREBALL MANUAL DE CADA DIA
«Així, creiem que ambdues ocupacions poden ser regulades d’aquesta manera: De Pasqua fins al primer d’octubre, al matí, en sortir de prima, han de treballar en allò que calgui, fins a prop de l’hora quarta. Des de l’hora quarta fins a l’hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. Després de sexta, en aixecar‑se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ningú. S’ha de celebrar la nona més aviat, cap a la mitja hora vuitena, i que tornin a treballar en el que calgui fins a vespres. […] Des del primer d’octubre fins al començament de la quaresma, que es dediquin a la lectura fins a l’hora segona completa. […] Els dies de quaresma, des del matí fins a l’hora tercera completa s’han de dedicar a les seves lectures, i fins a l’hora desena completa que treballin en allò que se’ls encomana» (RB 48,2-6,10,14)
Regla de sant Benet, s. XVI (AMSBM MSCB 806)
La importància de la lectura individual es troba ben regulada en el capítol 48 de la Regla de Sant Benet. I per vetllar pel seu bon compliment, es designava un o dos ancians que fessin ronda pel monestir a les hores dedicades a la lectura i evitar així que cap germana passés l’estona sense fer res o enraonant, sinó donant-se a la lectura. Especialment important era el seu exercici en temps de Quaresma.
«Per bé que la vida del monjo hauria de respondre en tot temps a una observança quaresmal, amb tot, com que són pocs els qui tenen aquesta fortalesa, per això invitem a guardar la pròpia vida amb tota la seva puresa, aquests dies de quaresma, i, a la vegada, esborrar, aquests dies sants, totes les negligències dels altres temps. Això es farà com cal, si ens retraiem de tota mena de vicis i ens donem a l’oració amb llàgrimes, a la lectura i a la compunció del cor, i a l’abstinència» (RB 49,1-4)
Per això, la Regla mateix estableix que a l’inici de Quaresma «tots rebin un volum de la Bíblia, que han de llegir per ordre i tot sencer» (RB 48,15). També podia ser la mateixa Regla de Sant Benet o un llibre espiritual que els edifiqués, com s’observa en aquest memorial dels llibres distribuïts a la comunitat de Santa Clara de Barcelona la Quaresma de 1696.
Memorial de desapropis i càrrecs, s. XIV-1834 (AMSBM MSCB 640)
Refetor de Santa Clara de Barcelona, inicis s. XX (AMSBM MSCB)
La lectura era una de les capacitats que les novícies havien d’adquirir en la seva formació al monestir, tant per exercir-la individualment, com per participar a l’ofici diví i la litúrgia diària celebrada al monestir. També per poder dur a terme alguns dels oficis menors de la casa, com el del lector setmaner que llegeix a refetor mentre la comunitat menja, perquè «a taula no ha de faltar mai als germans la lectura» (RB 38,1).
Però, la Regla de Sant Benet deixa molt clar que «els germans no han pas de llegir o cantar tots per ordre, sinó aquells que puguin edificar els oients» RB 38,12. Conseqüentment, malgrat que la lectura formava part de la vida quotidiana de les monges i aquestes eren instruïdes en saber llegir, no totes les germanes assolien el mateix nivell de lectura, aquest depenia de les seves capacitats i interessos.
Segueix navegant per l’exposició virtual…
INICI
2. LECTURES MONÀSTIQUES
3. POSSEÏDORES DE LLIBRES?
