Arxius

Arxiu del Monestir de Sant Pere

de les Puel·les (AMSPP)

Categoria: Arxius de l’Església – arxiu monàstic
Titularitat: Comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les
Gestió: ACUB Àmbit Cultural de Benedictines

L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, com els altres arxius monàstics, es gestà durant la formació de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Documentem la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.

L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on el 1879 s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere —al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil.

Cal tenir present que, malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquests és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.

L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes. 

Arxiu del Monestir de Sant Benet

de Montserrat (AMSBM)

Categoria: Arxius de l’Església – arxiu monàstic
Titularitat: Comunitat de monges benedictines de Sant Benet de Montserrat
Gestió: ACUB Àmbit Cultural de Benedictines

L’arxiu del monestir de Sant Benet de Montserrat neix amb la fusió de les comunitats de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró el 1952 a la muntanya de Montserrat, després que ambdues comunitats perdessin les seves respectives cases amb la Guerra Civil de 1936. La fusió comportà l’extinció de les dues comunitats preexistent i l’origen d’un nova comunitat, la de Sant Benet de Montserrat, la qual recollí el llegat dels dos monestirs fusionats.

És per aquest motiu que l’AMSBM custodia els fons documentals dels monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1236-1952) i Sant Benet de Mataró (1881-1952). Dels dos cal destacar el primer, el fons de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, ja que fou la primera comunitat de clarisses fundada al Principat de Catalunya i dels pocs casos de canvi de model de vida monàstica de la comunitat en bloc, quan a inicis del segle XVI la comunitat clarissa abraçà la regla de Sant Benet passant de monestir de clarisses a benedictines sota la òrbita de la Congregació Claustral Benedictina Tarraconense i Cesaraugustana. Dos fets que doten d’especial interès i valor aquest fons documental, que és alhora força desconegut ja que l’enderroc del seu monestir fundacional gòtic —model per la construcció de l’actual monestir de Santa Maria de Pedralbes— el 1717 per la construcció de la Ciutadella, l’assentament de la comunitat a l’antic Palau Reial de Barcelona fins el 1936 i el seu periple fins la muntanya de Montserrat entre 1939 i 1952, han diluït la seva identitat i la seva història provocant que habitualment no s’associï aquesta comunitat amb l’actual monestir de Sant Benet de Montserrat.

Pel que fa el fons del monestir de Sant Benet de Mataró custodiat a l’AMSBM, hem de lamentar el seu escàs volum motivat per dos fets: en primer lloc, per la curta vida de la mateixa comunitat —fundada des de zero a Mataró el 1881 per una monja de Sant Daniel de Girona i una de Sant Pere de les Puel·les— i, en segon terme, per la sortida ràpida de la comunitat en motiu de l’inici de la Guerra Civil de 1936 i la posterior crema del monestir.