Des de l’inici de la Guerra dels Segadors el 1640 i fins a inicis del segle següent, el Principat de Catalunya i la seva capital foren un dels escenaris dels conflictes entre les monarquies hispànica i francesa. El monestir de Santa Clara, situat darrera de la muralla de llevant de Barcelona, prop del baluard que duia el seu nom, en patí les conseqüències, especialment durant la batalla de Santa Clara del setge borbònic de 1713-1714.
una Guerra que ho canvia tot
Ligne directe des branches d’Espagne et d’Allemagne, 1701 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
La mort sense descendència el 1700 del monarca hispànic Carles II i la designació de Felip d’Anjou, nét del rei Lluís XIV de França, com a hereu va suposar el desequilibri entre les forces europees i acabà comportant l’inici de la guerra de Successió entre el rei borbònic Felip V i l’aspirant austríac Carles III.
Mort de Carles II. Calendari de 1700 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
Le duc d’Anjou déclaré roi d’Espagne en 1700 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
La guerra arribà a Barcelona el maig de 1704 amb un primer intent austriacista d’apoderar-se de la ciutat. Després del canvi de bàndol de les institucions catalanes en el Pacte de Gènova, el juny del 1705, Barcelona s’alçà a favor de l’arxiduc Carles i la ciutat passà sota control del bàndol austriacista, essent immediatament després, l’abril del 1706, assetjada sense èxit per les tropes de Felip V.
Representació del setge austríac de 1705 amb l’ajuda de la flota anglesa (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
Plànol de la ciutat de Barcelona durant el setge borbònic de 1706 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
Tot finalitzà per la causa catalana l’11 de setembre de 1714 quan, després d’un llarg setge iniciat el 25 de juliol de 1713, Barcelona capitulà davant les tropes borbòniques. Aquest fou l’inici de grans canvis per les institucions i el poble del Principat de Catalunya, també per les monges de Santa Clara.
Inici de la batalla del baluard de Santa Clara del setge de 1713-14, 12 agost 1714 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
Batalla del baluard de Santa Clara del setge de 1713-14, 13 agost 1714 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
Fi de la batalla del baluard de Santa Clara del setge de 1713-14, 14 agost 1714 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
la comunitat durant el conflicte
Durant la guerra, les monges de Santa Clara es manteniren al marge del conflicte polític fins que aquest arribà a Barcelona amb força el 1713, després de l’abandó de Carles III a les pretensions al tron hispànic en els pactes d’Utrecht. La posició de resistència militar per la qual optà la Junta de Braços del 9 de juliol de 1713 comportà el bloqueig de la ciutat per part de l’exèrcit borbònic i l’inici d’un llarg setge.
Detall del quadre del monestir de Santa Clara de Barcelona de Joan Sentís, 1715-1716 (MSBM)
Durant aquest, la majoria de les monges de Santa Clara es resguardaren en altres monestirs de la ciutat o en cases de parents, però unes poques restaren al seu monestir mantenint la vida monàstica i vetllant per la casa.
El 23 de juliol de 1714, davant el perill imminent, les monges en un gran acte popular, van extreure els cossos de les santes fundadores de la capella del claustre per posar-les a raser de les bombes dins l’església.
«[…] foren extrets per mans de ditas senyoras religiosas dits sants cossos de dita capella, y posats bé i decentment dins de unas caxas de fusta […] y aquellas pocessionalment per mans de ditas senyoras y donzellas, cantant la lletania y altres misses, portats en la rexa dita de Santa Clara, sota de un esperó de la iglésia, y allí recondits y tancats, […] per son major resguart»
(AHPB, f. Bonaventura Torres, manual 1714, 23 juliol 1714)
El 25 de juliol de 1714, davant l’arribada del duc de Berwick a l’exèrcit borbònic i de l’inici de les excavacions de trinxeres als encontorns del baluard de Santa Clara, la sotspriora Hipòlita de Nadal, a càrrec del monestir, començà a treure el béns més valuosos començant per les caixes de les Santes, les de l’arxiu i la sagristia i, després de l’incendi al cor de l’església el mes d’agost durant la batalla de Santa Clara, l’orgue i el retaule major. Llibre de les atorgacions, vestuaris, professions i òbits del monestir de Santa Clara de Barcelona, 1724 (AMSBM, MSCB, núm. 739)
Desconeixem el posicionament polític de la comunitat o de les seves monges durant la guerra, però sí que hi ha constància de les actuacions de diversos dels seus familiars, membres de l’elit política, econòmica i religiosa del país, durant la Junta de Braços de 1713 i el setge de 1713-14. És a través d’aquests que hom pot afirmar el decantament majoritari a la causa austriacista dels familiars de les monges de Santa Clara, destacant-ne especialment el seu paper militar en la fase final del conflicte.
MATERIALS PER TREBALLAR Baixa't el llistat dels familiars de les monges de Santa Clara amb indicació del seu posicionament polític durant la guerra de Successió.
sense casa…
El migdia de l’11 de setembre de 1714, Barcelona va capitular amb un terç de les cases completament destruïdes i un altre terç afectades per les bombes, així com amb bona part de la població morta, ferida, empresonada o camí de l’exili. Una situació equiparable a la que vivien les monges de Santa Clara, amb la comunitat dispersa i el monestir greument afectat per les bombes. Mentre l’abadessa buscava com reunir de nou la comunitat, dos sentinelles vigilaven el monestir del pillatge, diversos jornalers continuaven buidant el monestir de tot el que pogués tenir valor i un notari en certificava la ruïna.
Carta de Rafael Sagués a la priora Caterina Areny i de Cartellà notificant-li que el monestir ha quedat destruït, 16 setembre 1714 (AMSBM, MSCB, núm. 471(10))
«Ja creuré haurà tingut llarga relació de la desolació del Monestir de Santa Clara, que encara que lu últim de rebre dany, però lu més arruïnat de tots, que per molt se exagera, nunca prou, que desgràcia! Pues no ha quedat paratge intactu per poder habitar, siquiera una senyora, que és dir-ho amb una paraula. Però amb tanta desgràcia, Nostre Senyor nos ha fet lu benefici que lus papers queden sens lesió alguna»
(AMSBM, MSCB, núm. 471(10))
Llistat dels carrers del barri de la Ribera que van desaparèixer per la construcció de la Ciutadella, c. 1715 (AMSBM, MSCB, núm. 471)
La construcció de la Ciutadella i la seva esplanada suposà la desaparició de bona part del sector sud-oriental de Barcelona: més de mil cases que ocupaven trenta-vuit carrers del barri de la Ribera amb els seus edificis religiosos i assistencials, entre els quals el gran monestir gòtic de Santa Clara de Barcelona i les seves possessions concentrades al voltant.
Plano comparativo de la ciudadela de Barcelona con el ex-barrio de la Ribera en 1697 (Col·lecció de gravats de Pere Julià)
MATERIALS PER TREBALLAR Baixa't el llistat de censos del monestir de Santa Clara vers el 1714 amb indicació del preu, la persona que el pagava, el seu ofici i el carrer on residia.
Censos del monestir de Santa Clara de Barcelona perduts per la construcció de la Ciutadella (SAF-MUHBA)