Són trenta les monges que s’han pogut individualitzar entre les marques que consten als llibres de l’actual Biblioteca del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona. La gran majoria eren monges professes —menys una novícia i una donzella— que van formar part de la comunitat benedictina entre finals del segle XVI i la primera meitat del segle XIX.
A través dels gràfics es pot constatar com més de la meitat de les monges identificades tan sols disposaven d’un llibre propi, el 76% si hi sumem també les que en tenien dos. I només una reduïda elit —a l’entorn d’un 23%—, disposaven de més de dos exemplars de lectura.
També és evident que les monges de la comunitat que disposaven de llibres “ad usum” eren aquelles que ostentaven càrrec de direcció i gestió del monestir: sobretot, abadesses i priores; però també altres monges oficials que ostentàven càrrecs diversos (cantores, procuradores, tresoreres, arxiveres, mestres de novícies…). Tendència que sembla esvair-se al llarg de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb el pas de la vida particular a la vida en comú en les comunitats femenines.
TOP 5 DE LES MONGES LECTORES DE SANT ANTONI I SANTA CLARA DE BARCELONA
1. AMB 11 LLIBRES
Maria Rosa Aguiló i Aloi
Nascuda el 1810 a Mont-roig del Camp. Filla de Josep Aguiló, pagès, i de Maria Aloi. Vestí l’hàbit el 1832, als 22 anys d’edat, i professà un any més tard el 27 d’octubre de 1833. Entre els diversos oficis que exercí al monestir, destaca el de secretària capitular (1852) i arxivera (1854). L’11 de maig de 1855 va ser escollida abadessa, i durant el seu abadiat s’adoptà la vida en comú, el 17 de novembre de 1855. L’abat Miquel Muntades i Romaní de Montserrat li dedicà l’any 1874 un llibre manuscrit sobre Los Derechos de las abadesas. Morí el 17 d’octubre de 1876 als 66 anys d’edat.
2. AMB 6 LLIBRES
Maria Francesca Sans i de Barraquer
Nascuda a Figueres el 1767, era filla d’Antoni Sans, ciutadà honrat de Barcelona, i de Maria Antònia Barraquer i de Sans, de Sant Feliu de Guíxols. Neboda de la també monja de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, Maria Joana Garró i de Camps. Vestí l’hàbit el 1783, als 15 anys d’edat, i professà un any més tard el 7 de juny de 1784. Entre els diversos oficis que exercí al monestir, destaca el de sagristana (1793), procuradora (1795) i tresorera (1827). Morí el dia de reis de 1832, als 63 anys d’edat.
3. AMB 5 LLIBRES
Teresa de Llupià i de Roger
Filla de Carles de Llupià i Vilanova, baró de Llupià, i de Manela de Roger Delpas, va néixer el novembre de 1682. D’una extensa i noble família, va vestí l’hàbit el 1699, als 16 anys d’edat, i professà un any més tard el 3 de maig de 1700. El 1738 va esdevenir senyor major del monestir, on exercir els oficis de cantora major (1743 i 1750) i tresorera (1748). Va fer fer un cantoral per ús de la comunitat. Morí el 20 de desembre de 1752, als 70 anys.
4. AMB 4 LLIBRES
Joana Pignatelli i de Rubí
Filla de Francesc Pignatelli i d’Aimeric, capità general d’Aragó i ambaixador de Felip V d’Espanya al regne de França, i de Maria Francesca de Rubí i Corbera, baronessa de Llinars i filla del marquès de Rubí. Prengué l’hàbit el 1740, als 13 anys, i professà més de dos anys després el 29 d’agost de 1742. Fou escollida abadessa el 13 d’abril de 1768 i morí el 3 de febrer de 1793, a l’edat de 66 anys.
Maria Joana de Garró i de Camps
Nascuda a Montfullà el 1742. Filla de Joan Garró, capità del Règim de Dragons de Mèrida, i de Maria Antònia Camps. Vestí l’hàbit el 1768, als 26 anys d’edat, i professà un any més tard el 19 de juliol de 1769. Al monestir exercí els oficis de portera (1783), infermera i cantora (1793, any en què esdevenir senyora major) i priora. Fou escollida abadessa el 5 de juliol de 1814 i morí de «febre groga» el 23 d’octubre de 1821, a l’edat de 79 anys.
Apol·lònia Tarragó i Puigvert
Nascuda el 1796 a Reus. Filla de Francisco Tarragó i Antònia Puigvert. Vestí l’hàbit el 1825, als 29 anys d’edat, i professà un any més tard el 19 de juny de 1826. Al monestir exercí els oficis de sagristana de cor (1827), procuradora (1830) i capitulera (1832). Morí el 10 de setembre de 1855, a l’edat de 59 anys, després d’una llarga malaltia.
5. AMB 3 LLIBRES
Maria Francesca Quintana
En desconeixem els seu orígens familiars. Vestí l’hàbit al monestir el 1786, als 15 anys d’edat, i professà un any més tard. Al monestir exercí els oficis de secretaria (1793), priora (1827) abans d’esser escollida abadessa el 28 de maig de 1834. Morí pocs mesos després, el 28 d’octubre d’aquell mateix anys, als 63 anys d’edat i essent encara abadessa electa. Conservem unes Constitucions de la Congregació Claustral Benedictina Tarraconense i Cesaraugustana de 1615, que eren del seu ús.




